Aquesta ponència posa en relleu la complexitat de leducació i la importància de lenfocament pluridisciplinar en la formació docent. Encara que aparentment molt diferents, els elements del títol demostren la relació estreta entre la química cerebral, la interacció social i l’aprenentatge efectiu, i convergeixen en la seva capacitat d’influir positivament en l’aprenentatge. La Realitat Augmentada en educació, per exemple, activa la dopamina, un neurotransmissor associat amb l’aprenentatge i la motivació quan s’ofereixen experiències d’aprenentatge inesperades i estimulants. I la resta de la llista? Ho veurem durant la sessió! PRIMER: explorarem les variables que incideixen en els processos de personalització i d’èxit educatiu. Voleu un “espòiler”?… PISA no els mesura tots! SEGON: revisarem les diferents propostes connectivistes que actualment intenten integrar els components tecnològics, pedagògics i cognoscitius en models conceptuals: TPAK, DUA, STEAM, etc. Què tenen en comú? TERCER: comentarem les darreres propostes emergents que s’han generat amb l’aparició de la Intel·ligència Artificial. Sovint són totalment oposades!, QUART: veurem els principis contrastats que poden afavorir la incorporació a les aules, de forma planificada, de la Realitat Virtual, la Intel·ligència Artificial, el Metavers i altres tecnologies immersives digitals. En definitiva, assenyalem la importància d’una educació orientada a la resolució de problemes autèntics, un aprenentatge holístic que pugui generar coneixements integrats i integradors i un projecte educatiu tecnològicament enriquit amb objectius de desenvolupament sostenible vinculats al benestar col·lectiu. I els jalapenys? Veurem qui gosa!